1. |
Intro
01:00
|
|||
Et nuguen,
et conten un dolç conte a l’orella
i tot dependrà si eres mascle o femella
si de Marroc o de Suècia
si de palau o cabanya
para! Que esta vida no és sana
de pressa! Que la lletra no es paga sola
l’excusa és bona, per què?
volíeu enganyar al sol de migdia...
Mou! Menjaràs porqueria
Frena! La pastilla ho cura tot
Mou! Pitjor cada dia
Frena! I et pegaràs la bacà
Ens volen fer creure que el foc no fa flames
I que un au no té ales… no! Hahaha, tshhh!
No em tires sal en el tall del meu taló
Et deixen coix al marató
Ací qui ven la veritat?
…que el president no està tancat
|
||||
2. |
La clau
02:56
|
|||
Tornar i no trobar-la mai
Ara va de bo que s'ofeguen,
però que els vençuts no pleguen
pares o nones, mantent-te a les afores
senzilles cares, anar a soles
pujar muntanyes, obrir les ales
després de tot no cal que pares
bales!
mores roges, figues verdes
les sèquies bullen, les aus s'amaguen
No tornarem a veure’t mai
No tornarem a veuret...
Anar a mil, creuar-ho tot en un segon
això és el que no volen que fem,
que no siguem valents, i que oblidem qui som
que no tornem a buscar la clau
d'Alacant al Rosselló
del Tossal al Llatzeret
Ara que callen els mudats i que parlen les llestes
dueu tota la vida negant la poesia nostra
plorar a soles, matar les hores
Saltar fronteres, trencar cadenes
I dubtar de les regles
Roses, en el jardí de les històries
on tot són eufòries,
on no et tornarem a vore mai
Sempre amagant-nos del seu canó
i ara els guanya la paraula i l'amor
|
||||
3. |
Sentat t'espere a mi
03:40
|
|||
Rosegar l'asfalt i rentar-se les dents
Arrapa un mur i escriu el que sents
mossegar l'asfalt i rentar-se les dents
i resar content, un futur decent,
i somiar que se sent el soroll del vent,
i somiar que el ball no s'ature mai...
Tot el que tinc ho he guanyat,
que visca el mercat
Qui passa fam s'ho ha buscat ell sol
No saps tornar al teu carrer sense taxi
no saps d'on ve la carn envasada al buit
i ara la vida et mamprén i a tu: galtà!
estava abans el bosc que els estadis de futbol
Sentat t'espere a mi…
El mando de la play el millor amic
a la botiga de roba és on sóc feliç
el banc sempre és just amb mi
i a la farmàcia no venen verí
si no et portes bé a l'escola
no vull que t'ajuntes amb el meu fill
perquè estàs serril, no tens classe ni estil
tenies les mateixes oportunitats
però ara eres un puto pobre
Estàs farta de l’home amb qui et gites
el teu millor amic s'alegra quan tu suspens
i ara ja no tens ungles, ni dit, ni braç
Anar a missa ja no compensa la teua immensa maldat
No tens vergonya ni la coneixes
votaves demòcrata i ara vius baix d'un pont
i ara la banca et mamprén, pel cul t'ho fa,
estava abans la terra que la teua cartera
sentat t'espere a mi...
imbècil, imbècil, imbècil, imbècil! Hahaha
|
||||
4. |
Ni puta gràcia
03:14
|
|||
Sóc un monstre i vols que siga un sense sostre
La meua imatge espanta i la meua llengua t’incomoda
Vaig fora d’ona, llig l’Enver Hoxha
Mentre tu aplaudeixes l’imbècil de Belén Esteban
Imagina’t una escena en la que jo trac la pistola
T’apunte a la cara i et dic: “fot-me ara”!
I tu em vas dir que tot era una broma
I a mi no em va fer ni puta gràcia
I vaig disparar al cel...
Per un segon et sentiràs com sempre ho he fet jo
Aneu en compte de no tirar l’aigua quan hi ha set
La roba que voleu que duga l’ha cosida un nen
La vida que voleu que duga em deixarà sense cabells
I calfarem l’aigua gelà lluny d’ací, prop de tu
A voltes se t’oblida que t’espere,
A voltes se t’oblida que no t’espera ningú...
I passaràs una altra tarda mentint pel Facebook
Guapo, llest, ric… i ara estàs deprimit
Perquè tu no t’has cregut ni l’1% del que li has dit
Potser ets un malparit, “que putada”!
Sóc un grenyut xuplat i preferisc la muntanya
que fer l’imbècil a un centre comercial
Em pose en marxa i no crie panxa
Bec aigua del Túria i suc de taronja
|
||||
5. |
Abcdef
02:43
|
|||
Abcdef
|
||||
6. |
Pensa, pensa...!
03:26
|
|||
Pensa, pensa…
Que la vida és molt extensa
De que serveix tot el que no siga ciència?
Com es diu això que sents a l’estómac?
Quan t’ho veus i t’inunda la vergonya…
Tires mà de la corda
que no té cap nuc fet allà dalt
tires mà de la fusta
que no sura en un mar marejat
la meua memòria és un joguet trencat
tu eres la noria que s’atura i jo em quede dalt
no ho entendràs mai, mai, mai…
De nou en els carrerons torne a tindre por
despertada la conciència front al seu terror
esgotada la paciència ara ja val tot
ara ja val tot!
Fet pols en els carrerons, hem perdut la por
despertada la conciència som el seu terror
esgotada la paciència ara ja val tot
som ara el seu terror!
Jo sóc part de la duna
i tu ets el vent que la va borrant
jo sóc foc d’una espurna
tu la pluja que ací ha fet un llac
|
||||
7. |
Escurar i reunió
03:21
|
|||
A mi m'agradaria que tot fóra una mentida
i que l'única sortida que tinguérem és un boom!
i que l'arbre de Nadal tinguera Goma-2 penjant
i que el meu somriure sols no depenguera de tu
porta’t bé o aniràs al jutjat,
porta’t mal i trenca tots els plats
ja és tard per a plorar tant
millor et fas la mà tu sol
jo ho senc molt, però no en tens una altra
cauràs més baix quan més ho intentes
ara et sents el més pobre del món
ja és tard per a plorar tant
millor et fas la mà tu sol
les hores passen, la pica es plena
i per fi el regal és carbó
em dóna igual que es riguen
jo sóc molt cabut, tu eres un llepó
tot no era el sou, m'importa un bledo!
A mi m'agradaria que el meu nom ja no existira
i que el meu futur no fóra dependent del Burger King
i que el mando de la tele activara una Tsar
i que en lloc d’envair l’Iraq regalaren bombons
el mirall et farà potar i el botox ja no ho pot tapar
ja és tard per a plorar tant
Hui ha eixit bon dia passa-te’l escurant els plats
frega el sol inútil i lleva tota la pols del banc
brut! a la festa en trage nou,
i no saps ballar,
no eres com vols, no!
no eres com Jude Law
Hui ha eixit bon dia i t'apeteix pujar el Montgó
vés oblidant-te que tens reunió!
escurar, escurar, reunió, reunió...
|
||||
8. |
Burro!
02:44
|
|||
No era tan gran com el pinten
Compte amb el que et diuen
Que els poetes ho escriuen
Sols estic bé quan m’enganyen
Després quan somric ho faig sense ganes
M’ho trague i em senc el rei
El rei dels inútils!
Neurones cabudes em cremen el cap
I ara camine amb el cap acatxat
No vull anar a espai ni caminar d’esquenes
Tampoc vull que tot siguen penes
Visc acceptant que tu dictes les regles
I imaginant que ja no poses pegues
Em fa mal el cap, se m’unflen les venes
I esperes sentat que el pi faça peres
I de tu… i de tu què?
I de tu sols he aprés a beure Whisky sec
Pau eres burro
per què te la flipes?
Vull portar-ho al bé però no puc més
Açò pot amb mi, açò pot amb mi
Arribats ací ja no tinc altra que polsar reiniciar
Ara sols em queden els arbres i el vent de les teues paraules
Els murs que tapen les cases i els plors que conten escenes
Em rebenta que regues faroles i que no t’il·luminen de veres
No puc acceptar qui eres, significa viure d’esquenes
Sempre la mateixa roda, fes que descarrile o jo em ratlle i em tire
Canvia de direcció almenys, no pots! vas en vies de trens
Jo preferisc el burro! Doncs sí que eres burro!
I de tu sols he a aprés, he aprés a no fer res
No puc comprendre perquè em trobe en este estat.
|
||||
9. |
Tot sembla tu
03:13
|
|||
Dalt d’un terrat t’has podrit tu sol
observant els núvols plorar
Presta atenció com cau damunt teu
I t’estrelles poc a poc
Et dona igual la història mentre la TV t’emparra
Anaves de sabut i ara dones voltes de campana
Hola! Adeu amic! Ens vejem! Fins ara!
demà de matí trencaré les barres de la gàbia...
El terra i tu teniu algo en comú
Jo sóc gota caiguda del cel
Quan xoque amb tu em descompose
També depén si el sol és molt calent
O si fa fred i muic congelat
Però jo no trie el que pense
Sembla que t’assembles al vent
Per molt que vaja de pressa
Et note però no et veig
Sembla que t’assembles al mar
M’atrapa sa bellesa i dins d’ell m’ofegaré
De mi a tu, com de Fleix a Moscú
no recordes el primer barranc
i vas perdre les claus de casa
tampoc entenc que fas al pedestal
i jo al riu que neteja la Vall
quan plores roda la campana...
Dis-me on estem, jo no ho he entès mai
i esgarre la vela del vent mestral
terreny de secà avoltes és terreny fangós
i d’estiu plujos, sempre perillós
|
||||
10. |
Llàgrimes i pastilles
04:14
|
|||
M’he passat la nit xarrant callat
M’he passat la nit liant-me en la boca del canó
Sí, però pensant en tu...
Deixa’m que bega gasofa per oblidar
que algun dia vaig formar part d’este puto infern
Ser el més llest, ser el més valent
I botar-li foc a la llar, la llar que t’abriga!
Quan torne a vindre l’hivern ací
Hauràs d’apanyar-te amb un glop de vi
Ser el més llest, ser el més valent
I fer com si fores feliç, el més feliç de tots
Arribar al convit mudat
I tragar-te un Prozac just abans d’entrar
vas caient sempre a favor del vent
esperant riure’t del teu veí
Però has deixat de parlar-te amb ta mare
I amb qui era el teu millor amic
eres més xulo que un huit, d’acord.
li pegues voltes al destí
per què no acceptes que estàs ferit
Tocarem el cel, i cremarem la nit més llarga de l’any
perquè no tens son
deixa’m que perga el nord amb sort, passant...
passant de tot!
|
Streaming and Download help
If you like Prozak Soup, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp